Per Santi Llagostera, arquitecte i Arnau Urgell, ambientòleg, membres de la CUP de Ripoll

Si cal dir un sol aspecte que concentra la identitat d’un poble com Ripoll podria ser el paisatge. El paisatge està format pels elements naturals, els elements humans i sobretot la percepció per part dels ripollesos i ripolleses d’aquest conjunt d’elements.

Per tant, l’urbanisme i la gestió del territori s’ha d’entendre també des d’una perspectiva paisatgística i identitària. És a dir, que el paisatge de Ripoll posseeix un conjunt de característiques que fan que una comunitat tingui sentiment de pertinença.

Amb aquesta premissa la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Ripoll afronta el debat sobre com gestionar l’urbanisme i el territori.

En aquest sentit apostem per revisar el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) tenint com a principis la compacitat, la mixtura d’usos i el reaprofitament dels teixits urbans existents. Principis d’urbanisme sostenible que cal aplicar en les propostes concretes i no només formar part de les memòries del Pla.

Com s’haurien d’aplicar a Ripoll aquestes premisses? En primer lloc
limitar els nous desenvolupaments urbans a sectors molt concrets i
específics, com el 27 de maig, la Torre, can Guetes i el barri de
l’Estació. En segon lloc replantejar el Pla parcial de la devesa del
Pla. No podem permetre que el tancament d’una empresa sigui l’excusa
per especular. A la Preparación, cal permetre la mixtura d’usos
(tallers, magatzems i petita indústria, habitatges de lloguer,
equipaments i zones verdes). I sobretot, no realitzar creixements urbans més enllà de l’actual perímetre de la població.
Per tant, cal desclassificar la urbanització de Sant Pere i el Sant i
replantejar la de Palou adaptant-la a tipologies semblants a les
existents. I finalment, continuar per l’aposta de manera clara per la
rehabilitació –especialment al Barri Vell– per minimitzar l’existència
de pisos buits.

Un element identitari per excel•lència és les
planes agrícoles que envolten el nucli urbà. Planes fèrtils que actuen
de transició entre el sistema urbà i el forestal. Planes i feixes que cal preservar mitjançant una figura de protecció paisatgística
genèrica. Menció especial mereix la plana d’Ordina. Després de tants
esforços per preservar-la és inconcebible que s’hi projecti una futura
estació allunyada del nucli urbà i per se insostenible i una pista
d’atletisme. A banda, tots sabem que després de l’estació pot venir
l’especulació urbanística, i si no, temps al temps. Per salvar
definitivament Ordina proposem la creació d’un Parc agrari
–figura que existeix i funciona a altres municipis del nostre país– i
que es gestioni de manera conjunta per l’Ajuntament i per la
cooperativa de pagesos que treballin aquestes terres.

Molt lligat a la preservació d’aquests elements
identitaris cal aprovar una moratòria de nou sòl industrial. No té
sentit ocupar territori amb magatzems, centres comercials i equipaments
mentre els actuals polígons encara tenen espai disponible i que
disposem d’antigues colònies industrials que a dins o a fora del nucli
urbà es poden reaprofitar. No és de rebut, que cada nou ajuntament faci el “seu” polígon,
ja que en comptes d’anomenar-se els Pintors, Estamariu o la
Barricona... al final els batejarem com el polígon convergent,
socialista o republicà...

També cal voler i saber connectar el medi natural
amb el nucli urbà aprofitar i posar en valor els camins tradicionals,
així com convertir la Vila amb un jardí ben pensat, màxim exponent de
la cultura, sensibilitat, qualitat de vida i alhora sobretot identitat
per part dels seus veïns i veïnes.